A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor ja no et batega, i intentes tornar a respirar per notar que tens ànima però se't para l'alè i intentes buscar aire entre les lentes passes que fas per camins que veus foscos, se't barregen els sentiments i plores com si no ho haguessis fet mai. Quants cops t'he dit que necessitava cridar, quan em tremolava la veu i tu, sense dir-me res, ni una sola paraula, m'has abraçat fort i m'has donat de la teva força. Llavors, em sento lliure, sense cap sentiment relacionat amb malícia, només en alçar la teva mirada, i en aixecar les teves pestanyes llargues cap amunt i la teva profunda pupil·la, que em podria passar la vida mirant i et fixes en mi, en les meves llàgrimes, en el meu rostre, perds aquells segons teus per tornar-me les ganes de viure. I ho fas, ets capaç.
A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor et crida, que la panxa et fa pessigolles i et sents nerviosa. Et mossegues els llavis i deixes anar mil sospirs, al teu pensament només existeix un món, i aquell món es ell i tu, tot perfecte, tot dolçor, tot carícies, tot amor. Llavors, tu m'insisteixes que el miri, que m'estima, que ell em vol, i m'abraces al dir-te que les coses em van bé. I t'alegres i ho vius, ho vius com si et passes a tu, com si jo fos tu, com si tu fossis jo, com germanes.
A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor se t'accelera, que et fan mal les galtes de tant somriure, sents que et brillen els ulls. Només tens ganes de moure't, d'expressar amb el teu voltant aquelles ganes de volar. T'oblides del que significa esta encongit, d'estar abraçat als teus genolls, t'oblides del fred. Obres les mans amb força, els braços, corres, ets viu i estàs content de ser-ho, ets feliç. Et sents una persona més en aquest món, estima't, diferent, important! Llavors tu em mires i em somrius i rius amb mi les gràcies, imagine'm i vivim moments bojos, m'agafes, em deixes, ballem, saltem, riem, som amigues i sabem que ho serem sempre, perquè t'estimo i m'has demostrat que tu a mi també. Sempre, en tot moment, ningú ho sap més bé que tu.
Diuen algunes persones que les amistats estan sobrevalorades, el que es cert és això, aquest escrit, del meu cor i el meu pensament plasmat en aquestes paraules, per tu. Et mereixes saber el que m'importes i lo molt que em faltaria a la vida si el teu temps no el compartissis amb mi.
