Diem coses sense sentit, riem, després
d'haver plorat o cridat per algún o altre que ens ocupa una petita
part del pensament. Em somrius, i m'alegres, em fas sentir bé, els
problemes se'n van i en aquell moment me n'adono que necesitaré
molts més d'aquells somriures i d'aquelles paraules que
aconsegueixen fer-me veure la vida més fàcil. Ja ho deus saber, no
es fàcil d'amagar-ho, et necesito al meu costat. I ara ens mirem i
riem d'una o altra tonteria i ens oblidem de les penes i recordem
moments juntes o moments que hem explicat algun altre cop i ja es com
si l'haguéssim viscut. I esbufego, et preocupes, ho sents, sents
quan i quan no estic bé, i sempre reacciones millor del que es pot
reaccionar. Gràcies Neus, m'has tret moltes llàgrimes i m'has creat
tants, però tants somriures i moments tranquils i sincers,
envoltades d'aquella màgia que diuen que es diu amistad, des de que
et conec no he dubtat en cap moment de que existeixi. T'estimo molt
Neus! Disfruta d'aquests vint i cridem al bon temps, que tinc el
presentiment que ens queda molta alegria per gastar.
