Et trobem a faltar, ho saps.
Potser tu hauries trencat el silenci que hi havia entre nosaltres el dia del teu enterro o el silenci que es crea després de parlar de moments amb tu.
Potser el teu cor de nen sense malícia i el teu somriure podrien acariciar amb força el dolor que sentim i el faries desapareixer.
Confio que si existeix el cel, tu estàs al lloc més brillant.
Ens has ensenyat molt i ho seguiràs fent amb el teu record.
No oblidaré mai que te regalat la meva estrella, espero que tu tampoc.
Sé que vols que siguem forts, tenco els ulls i et veig somriure.
Gràcies. :)

No hay comentarios:
Publicar un comentario