Neuus, sexyy lady!

Diem coses sense sentit, riem, després d'haver plorat o cridat per algún o altre que ens ocupa una petita part del pensament. Em somrius, i m'alegres, em fas sentir bé, els problemes se'n van i en aquell moment me n'adono que necesitaré molts més d'aquells somriures i d'aquelles paraules que aconsegueixen fer-me veure la vida més fàcil. Ja ho deus saber, no es fàcil d'amagar-ho, et necesito al meu costat. I ara ens mirem i riem d'una o altra tonteria i ens oblidem de les penes i recordem moments juntes o moments que hem explicat algun altre cop i ja es com si l'haguéssim viscut. I esbufego, et preocupes, ho sents, sents quan i quan no estic bé, i sempre reacciones millor del que es pot reaccionar. Gràcies Neus, m'has tret moltes llàgrimes i m'has creat tants, però tants somriures i moments tranquils i sincers, envoltades d'aquella màgia que diuen que es diu amistad, des de que et conec no he dubtat en cap moment de que existeixi. T'estimo molt Neus! Disfruta d'aquests vint i cridem al bon temps, que tinc el presentiment que ens queda molta alegria per gastar.

Y yo, tan pequeña, tan pequeña me siento.

Estoy aquí, sentada, apoyando mi cabeza en mis rodillas, en mi mirada tristeza, en mi pensamiento dolor.
Mi mente piensa, y estoy aquí, en este universo tan grande, y yo, tan pequeña, tan pequeña me siento.
Mis labios quieren moverse, quieren gritar tantas cosas, pero para gritar quisieran saber tantas otras cosas más.
Tengo tantas horas horribles que sacarme de dentro y pienso que igual ya es tarde porque me he olvidado de como hacerlo, me he olvidado de llorar. Tanto silencio, en realidad todo se ha quedado en silencio, aunque el silencio no aparece cuando las cosas van bien, aunque eso creía, me engaño, me engaño una y otra vez, eso quería creer.
Recuerdos, momentos vienen a mi mente constantemente, no puedo, no observo lo que ve mi mirada, solo observo lo que me muestra el dolor del recuerdo, ahora solo hay eso en mi mente. No puedo, eso siento, no puedo más. Exploto, con mucha fuerza, aprieto mis manos, tenso mis músculos, empiezo a mover los labios, empiezo a hablar y a respirar más despacio y secarme las gotas saladas de mis mejillas, y así poder recordar las mismas horas, aunque esta vez sonrío.

Temps per sentir

He sentit com s'enfoscava a poc a poc la il·lusió. He sentit la olor de l'engany de la bellesa. He sentit el cor fora el pit per oblidar la innocència, com palpitava entre les mans sense esforç. He vist com no volia patir més.

Seguit de sospirs, llàgrimes als ulls, nits i nits d'estrelles.

Seguit de debilitat, mirada perduda i insomni als pensaments.

Sospiro amb les mans al pit, sento que he de viure. Sento, ja sóc viva.

Em palpita el cor, els meus ulls somriuen.

Tú, tú, ya no, ahora yo.

Mis dedos rozan mi frente para recoger mi pelo y colocarlo detrás de mi oreja. Mis mejillas se enrojecen. Me muerdo con delicadeza y lentamente los labios. Levanto las pestañas y te miro pidiendo algo, aunque no sé exactamente qué. Y seguidamente cierro los ojos para sentir tu olor más cerca y para recordar, recordar esos momentos junto a ti: tú, apretando fuerte mis manos, pensaba que ya nunca nos íbamos a soltar.
Nos perdíamos, tan solo en los primeros pasos ya nos perdíamos en medio de un jardín de margaritas, de un cielo rojizo, de un sol caliente y de un viento vivo. Pero tú, sin fijarte, seguías por tu camino de recuerdos y yo ya no te quería entender, y oscureció y dieron las doce sin tener ninguna explicación y aún cogidos de la mano, nos tuvimos que soltar.
Y.. sigo temblando cuando te veo, aunque ahora aguantándome las ganas de llorar. Poco a poco intento otra vez ser feliz, mientras, preparo un ramo de margaritas, la última lágrima... sonrío.

"Aunque mis ojos ya no pueden ver ese puro destello que me deslumbraba. Aunque ya nada pueda devolverme esas horas de esplendor en la hierba, no debemos afligirnos, pues la belleza subsiste en el recuerdo."

Gràcies Mire

A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor ja no et batega, i intentes tornar a respirar per notar que tens ànima però se't para l'alè i intentes buscar aire entre les lentes passes que fas per camins que veus foscos, se't barregen els sentiments i plores com si no ho haguessis fet mai. Quants cops t'he dit que necessitava cridar, quan em tremolava la veu i tu, sense dir-me res, ni una sola paraula, m'has abraçat fort i m'has donat de la teva força. Llavors, em sento lliure, sense cap sentiment relacionat amb malícia, només en alçar la teva mirada, i en aixecar les teves pestanyes llargues cap amunt i la teva profunda pupil·la, que em podria passar la vida mirant i et fixes en mi, en les meves llàgrimes, en el meu rostre, perds aquells segons teus per tornar-me les ganes de viure. I ho fas, ets capaç.

A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor et crida, que la panxa et fa pessigolles i et sents nerviosa. Et mossegues els llavis i deixes anar mil sospirs, al teu pensament només existeix un món, i aquell món es ell i tu, tot perfecte, tot dolçor, tot carícies, tot amor. Llavors, tu m'insisteixes que el miri, que m'estima, que ell em vol, i m'abraces al dir-te que les coses em van bé. I t'alegres i ho vius, ho vius com si et passes a tu, com si jo fos tu, com si tu fossis jo, com germanes.

A vegades, ningú ho sap més bé que tu, sents que el cor se t'accelera, que et fan mal les galtes de tant somriure, sents que et brillen els ulls. Només tens ganes de moure't, d'expressar amb el teu voltant aquelles ganes de volar. T'oblides del que significa esta encongit, d'estar abraçat als teus genolls, t'oblides del fred. Obres les mans amb força, els braços, corres, ets viu i estàs content de ser-ho, ets feliç. Et sents una persona més en aquest món, estima't, diferent, important! Llavors tu em mires i em somrius i rius amb mi les gràcies, imagine'm i vivim moments bojos, m'agafes, em deixes, ballem, saltem, riem, som amigues i sabem que ho serem sempre, perquè t'estimo i m'has demostrat que tu a mi també. Sempre, en tot moment, ningú ho sap més bé que tu.

Diuen algunes persones que les amistats estan sobrevalorades, el que es cert és això, aquest escrit, del meu cor i el meu pensament plasmat en aquestes paraules, per tu. Et mereixes saber el que m'importes i lo molt que em faltaria a la vida si el teu temps no el compartissis amb mi.