L'Ayla

Estava asseguda a un banc, sola i el soroll dels cotxes junt amb el dolor que l’envoltava no la deixaven pensar. Va començar a sentir fred i es va fixar en el vent que feia moure les poques fulles que els hi quedaven als arbres, va enlairar la mirada al cel, tenia uns ulls preciosos, sempre hem fixava amb la seva pupila fosca i brillant, al seu voltant marró fosc, casi negre, però més que res era com mirava, com et feia sentir felicitat i força només amb això, una mirada. Estava distreta mirant al cel, però no es va sentir que perdés el temps, observava com poc a poc es feia fosc, com el sol desapareixia, com els núvols d’un color rosat s’expandien i es sentia bé, ja no podien molestar-li els cotxes. Ella era així, es deixava portar per la naturalesa i es passava hores observant qualsevol paisatge.

Va començar a plorar, sempre deia que plorar no és dolent, que els sentiments més profunds es bo treure’ls amb llàgrimes. però jo sabia que ella es sentia malament quan ho feia.

Aquell mateix dia li van dir que li faltava poc per morir-se, tenia càncer, li van trobar quan estava molt desenvolupat i ja no es podia fer res. Mai treia el tema, no li agradava, i quan li treien les altres persones, sempre acabava transmetin-t’ho d’una manera que acabaves no donant-li tanta importància i no et feia mal al pensar-hi en aquell moment. Tenia un do, perquè et tranquil·litzava, et senties lliure, amb ganes de viure, ple d’esperança i capaç d’afrontar qualsevol problema.

Deia que les persones som miralls, només tenies que descobrir com reflectir i deixar que es reflectint només les coses bones, ella ho havia descobert feia temps.

La majoria de les persones si els hi diuen que els hi queden pocs dies per morir-se, no es queden assegudes a un banc, fixant-se amb el voltant. Però ella li donava molta importància, veia vida on els demés no es paren a pensar. Ella anava més enllà de les banalitats del món, de la poca imaginació que utilitza la gent i el seu pensament que s’estanca amb els diners.

Ella tenia màgia, potser era perquè s’apropava a la mort i podia veure i sentir coses que els demés no podem, o simplement va descobrir el secret de viure.