Et trobo a faltar, crec que des de que vas marxar ja no em brillen els ulls com abans, crec que s'ha escapat una part de la meva infancia que encara necesitava viure i pot ser també han marxat algunes de les meves riatlles, que molts cops eren amb tu.
Però m'has deixat tanta força... Segueixo pensant que caminant pel Passeig ens veure'm i m'abraçaràs com sempre feies. M'agrada pensar que em mires, que m'escoltes quan et parlo, que em respons quan et dic bona nit i t'adorms amb mi, com tants cops que ens dormien juntes, sense pensar amb res més. I m'agrada pensar que et rius de mi quan m'entrebanco i intento somriure sempre, t'ho prometo.
Penso en tu cada dia i crec que sempre ho faré, perquè has marxat, però una part de tu s'ha quedat amb mi i no marxarà mai. Sé que estàs en cada passeig per Solsona, en cada nit de festa, que estàs al local amb nosaltres, rient i disfrutant de les nostres tonteries. Sé que hi ets i voldria veure't i abraçar-te molt fort, però et sento amb mi i no puc demanar més.
Veig el cel i la lluna més brillants, més forts, m'agrada sentir que ho fas tu, per mi, per veure'm somriure. Ho aconsegueixes bonica.
Gràcies per tot el que m'has donat, he aprés de tu, de la teva força, del riure que em contagiaves i que em contagies al recordar-te.
T'estimo petita, sempre, sempre, fins a la lluna i tornar.
http://www.youtube.com/watch?v=4NdPDnBm2hg
mencante el text aixa :)
ResponderEliminar